Vida solucionada? Em tronxo de riure!

Sóc d'una generació de gent que pensa que qui es va treure un títol d'enginyeria als 25 ja tenia prestigi professional vitalici. Que s'havia d'anar escalant fins als 30 i després ja et trobaves una cinta trasnportadora que et portava a la seqüència lògiga de: parella, augment de sou, pis de lloguer, augment de sou, vacances a NY, augment de sou, hipoteca, deutes, monovolum, deutes, fills.

Som els últims que pensavèm que arribaria un moment en què podiem deixar d'aprendre. Som una generació "bocata" que hem après dels que tenim pel davant i hem d'aprendre dels que tenim per darrere. 

Treballo en l'àmbit de la comunicació i la Xarxa i cada cop més em trobo que quatre marrecs -de bon rotllo això de marrecs- fan amb tota naturalitat allò que jo crec que haria de saber fer, que em pregunto com començar-ho, que em fa falta ordenar, que m'ofega i m'estressa, em neguiteja, se m'acumula...

Sóc de la primera generació que per sobreviure hem de fer una regressió: m'he passat els primers 35 anys de la vida mirant d'aprendre dels grans i sé que m'he de passar la resta de la vida aprenent dels més joves. I si no mireu:

http://eyeos.org/

http://zitunlog.net/

http://www.xavierguell.com/

De pasta boniatu, és com m'he quedat

En 5 paraules: impresionant, impre sionant, im presionant.

El Vídeo és de Balzac.tv i el podreu trobar en aquest enllaç.

Voler, poder i bigotis

Diuen que voler és poder i en el món de l'emprenedoria aquesta frase és de les més sentides. Ara bé, un dia t'adones que aquest acte voluntari de "voler" és realment complex i s'ha aprendre.

"Voler és poder" no és màgia. Gianni Rodari parlava d'un home que va desitjar amb tanta insistència tenir uns bigotis ben llargs que li van crèixer tant que tot el barri hi estenia la roba. 

En l'acte d'emprendre la tècnica Gianni Rodari no serveix. Voler vol dir:

• Arrenglerar els teus objectius i les teves accions.
  
• Creure en allò que fas, sense fisures.
• arromangar-te

Objectius, accions, autoconfiança, fisures... uix! I res més? 

Et sembla poc?

4 coses que he après avui llegint 5 twits

1. Les xarxes socials actives de camarades són molt importants per tirar endavant un projecte a la Xarxa. 

Hi ha gent que ha aconseguit una xarxa d'amics que habitualment es deixen comentaris als blogs d'uns i d'altres. Que a través de Twitter feliciten, recomanem i simplement comenten les petites feinetes dels seus amics. 

Són xarxes de col·legues actius que fan una feina molt important i contagien l'interès pels projectes "amics" .

2. Les festes d'inauguració, d'aniversari, de presentació són molt importants.

Perquè, com a mínim,  nodreixen i conserven aquesta Xarxa de camarades, que després difon les bondats dels projectes amics.

3. La petita emoció ben dosificada i amb mesura provoca reaccions eficients.

Per explicar-me amb un exemple, descric una cadena de fets:

1. "A" et fa un comentari al teu blog. 
   
2. Tu dius a Twiter: "A" m'ha deixat un comentari al blog que m'ha esborronat.
3. "Z" llegeix el teu twit i amb curiositat entra al blog a veure que hi ha escit "A"
4. "Z" ja es dins del teu blog, ja saps on ets, què fas i si té una estona llegirà els últims post. Amb sort es subcriurà per RSS.
5. Objectiu aconseguit: una altre persona pendent de la teva feina. Cost econòmic 0€.

4. Cal ser valent i marcar objectius a llarg termini.

Sovint els projectes no tenen resultat fins després de molts mesos, o d'anys. En aquestos casos cal ser conscient de la llunyania de l'objectiu, no perdre'l mai de vista i , si cal, anar fent les passes poc a poc, però amb l'objectiu sempre al cap.

I tot això ho he après llegint 4 comentaris de Twitter, un sistema fantàstic perquè la gent espavilada et doni bones lliçons amb només 140 caràcters.

I encara hi ha qui diu que Twitter és una joguina...

Fent salts

M'agrada anar a xerrades sobre Internet i tics. M'agrada perquè és el meu món professional i m'ajuda a conèixer-lo. També m'agrada perquè normalment estem tancats en el nostre castell - El Carles J. diu que és més aviat un monestir- i anar a sentir algú ens permet tractar amb humans. Però sobretot m'agrada perquè em provoca connexions.

Si algú fa una intervenció interessant, em comencen a bullir un munt d'idees al cap, allò que diu fa de pont amb una idea i amb una altre, amb un nou concepte o amb alguna apunt oblidat. Llavors començo a prendre notes amb bogeria. Copio les bones idees que sento i les idees que em surten del cap, salto d'un tema a un altre: he d'investigar sobre això. Em de reprendre el projecte tal que vam abandonar. Em d'adaptar a local aquest missatge global...

Al final el fil del ponent s'ha perdut en la imensitat dels garigots, però torno contenta i convençuda que res del que porto apuntat a la libreta hagués sorgit si no hagués anat a la xerrada.

La veu humana m'inspira, sobretot si és càlida i entusiasta.

T'has equivocat!!!

L'altre dia ho comentàvem amb un amic, en el nostre projecte d'emprenedoria hem comés tots els errors possibles, però encara som vius i anem a treballar amb alegria.

Si llegeixes qualsevol llibre d'emprenedoria hi ha una sèrie de consells que es van repetint gairebé sempre: 

• Fes un pla d'empresa amb cara i ulls i acaba'l.
• No t'orientis al producte, orienta't al client.
  
• Busca't un equip de gent molt ben capacitada.
• Una empresa té per finalitat el benefici econòmic.
• No t'embarquis en un sector que desconeixes.
• Les accions de promoció pensa-les bé i enfoca-les a vendre la teva marca.
• i així uns quants més que ara no recordo.

I no vull dir amb això que sigui una emprenedora desastrosa ni que tingui una empresa horrorosa, al contrari, estic (estem) molt contents de la feina que fem i de l'empresa que tenim i en aquest últims quatre anys hem après més que en tota la nostra vida.

Al final t'adones que hi ha coses que per comprendre-les les has d'experimentar en pròpia pell, has d'identificar els fills que lliguen la causa amb l'efecte. Quan fas aquest tipus de connexions és quan aquella norma tant evident que vas llegir en 30 manuals d'emprenedoria és realment evident. Llavors l'error esdevé un error fèrtil.

No m'ho invento això de l'error fèrtil, és un concepte de la pedagogia activa que vaig aprendre a la facultat i que sempre m'ha acompanyat. Sempre hi he cregut en l'error fèrtil i ara sé que l'he experimentat conscientment.

Després hi ha una sèrie de valors secundaris que vas adquirint com un regal, i gràcies a això, de l'experiència en treus tot el suc. Estem molt contents d'haver viscut (d'estar vivint) l'emprenedoria i sabem que hem après a:

• ser molt resistents.
  
• Tenir una bona opinió de nosaltres mateixos, malgrat tot.
• Valorar l'ajut més mínim que t'arriba de la gent que t'envolta.
• Canviar la forma de fer les coses, quan el mètode tradicional que has utilitzat fins el moment sempre t'ha fallat.
• Encadenar, mirar-te les tasques, accions i reaccions en conjunt.
• Ser proactius i a deixar de ser reactius (en això encara estem fent pràctiques).
• Viure en aprenentatge constant.  
• Descobrir que realment tenim esperit emprenedor.

Bé tots els errors no, hi ha un error clàssic que no l'hem comès, en el nostre cas l'hem encertat de ple i sovint crec que aquests hagués estat l'únic error insuperable:

Vigila amb qui t'associes, busca't algú amb qui tinguis l'equema de valors ben arrenglerat.

Un paquet o un munt de bocins?

D'aquí uns minuts en trobaré en un dels problemes crítics: com portar endavant, amb ordre i amb final feliç una sèrie de tasques diferents.

• Hem pensat i llistat diferents accions per a dur a terme un pla comercials.
  
• Cada acció té un objectiu per acomplir.
  
• Cada acció requereix de diferents tasques, algunes de llarga durada i d'altres de ben petites. 
  
• Cal que les encadeni totes però he de centrar la meva atenció en cada una d'elles!
  

Normalment separava cada grup de tasques i les afrontava una a una, però sovint la feina s'allargava massa i moltes morien dins l'agenda, solapades entre altres 30.000 anotacions més. Així que miraré de trobar una altre fòrmula:

Puc provar:

a) Mantenir tot el paquet accions unides.

b) Començar fent un full de treball, control d'accions i sèriació de tasques.

c) Redactar un sol document (format informe per liurar) explicant les característiques i definicions de cada una de les tasques.

Si partir no funciona mantenim-ho unit!