Vida solucionada? Em tronxo de riure!

Sóc d'una generació de gent que pensa que qui es va treure un títol d'enginyeria als 25 ja tenia prestigi professional vitalici. Que s'havia d'anar escalant fins als 30 i després ja et trobaves una cinta trasnportadora que et portava a la seqüència lògiga de: parella, augment de sou, pis de lloguer, augment de sou, vacances a NY, augment de sou, hipoteca, deutes, monovolum, deutes, fills.

Som els últims que pensavèm que arribaria un moment en què podiem deixar d'aprendre. Som una generació "bocata" que hem après dels que tenim pel davant i hem d'aprendre dels que tenim per darrere. 

Treballo en l'àmbit de la comunicació i la Xarxa i cada cop més em trobo que quatre marrecs -de bon rotllo això de marrecs- fan amb tota naturalitat allò que jo crec que haria de saber fer, que em pregunto com començar-ho, que em fa falta ordenar, que m'ofega i m'estressa, em neguiteja, se m'acumula...

Sóc de la primera generació que per sobreviure hem de fer una regressió: m'he passat els primers 35 anys de la vida mirant d'aprendre dels grans i sé que m'he de passar la resta de la vida aprenent dels més joves. I si no mireu:

http://eyeos.org/

http://zitunlog.net/

http://www.xavierguell.com/