Hi ha gent que ha aconseguit una xarxa d'amics que habitualment es deixen comentaris als blogs d'uns i d'altres. Que a través de Twitter feliciten, recomanem i simplement comenten les petites feinetes dels seus amics.
Són xarxes de col·legues actius que fan una feina molt important i contagien l'interès pels projectes "amics" .
2. Les festes d'inauguració, d'aniversari, de presentació són molt importants.
Perquè, com a mínim, nodreixen i conserven aquesta Xarxa de camarades, que després difon les bondats dels projectes amics.
3. La petita emoció ben dosificada i amb mesura provoca reaccions eficients.
Per explicar-me amb un exemple, descric una cadena de fets:
- "A" et fa un comentari al teu blog.
- Tu dius a Twiter: "A" m'ha deixat un comentari al blog que m'ha esborronat.
- "Z" llegeix el teu twit i amb curiositat entra al blog a veure que hi ha escit "A"
- "Z" ja es dins del teu blog, ja saps on ets, què fas i si té una estona llegirà els últims post. Amb sort es subcriurà per RSS.
- Objectiu aconseguit: una altre persona pendent de la teva feina. Cost econòmic 0€.
4. Cal ser valent i marcar objectius a llarg termini.
Sovint els projectes no tenen resultat fins després de molts mesos, o d'anys. En aquestos casos cal ser conscient de la llunyania de l'objectiu, no perdre'l mai de vista i , si cal, anar fent les passes poc a poc, però amb l'objectiu sempre al cap.
I tot això ho he après llegint 4 comentaris de Twitter, un sistema fantàstic perquè la gent espavilada et doni bones lliçons amb només 140 caràcters.
I encara hi ha qui diu que Twitter és una joguina...
1 comentari:
Com sempre, una crack. Sintetitzes perfectament idees, a priori complexes, en 4 paràgrafs reveladors.
Pimpollo
Publica un comentari a l'entrada