Si algú fa una intervenció interessant, em comencen a bullir un munt d'idees al cap, allò que diu fa de pont amb una idea i amb una altre, amb un nou concepte o amb alguna apunt oblidat. Llavors començo a prendre notes amb bogeria. Copio les bones idees que sento i les idees que em surten del cap, salto d'un tema a un altre: he d'investigar sobre això. Em de reprendre el projecte tal que vam abandonar. Em d'adaptar a local aquest missatge global...
Al final el fil del ponent s'ha perdut en la imensitat dels garigots, però torno contenta i convençuda que res del que porto apuntat a la libreta hagués sorgit si no hagués anat a la xerrada.
La veu humana m'inspira, sobretot si és càlida i entusiasta.
1 comentari:
naucil veliko
Publica un comentari a l'entrada