Aquesta tarda es presenta a Reus el llibre #Política2.0 d'Ernest Benach i m'ha convidat a participar en el debat que es farà. Així que porto uns dies amb el llibre a la mà i fent tombs a una sèrie d'idees relacionades amb la xarxa i la política. N'apunto unes quantes:
El puntet de nervi.
A Internet som davant d'una sèrie d'eines, recursos i sistemes que hem d'aprendre a utilitzar, això ens provoca aquell puntet de nervi de les noves situacions. És un punt de tensió que ens ajuda a estar atents, a concentrar-nos i a aplicar un esforç extra. Em pregunto si no podríem aprofitar aquest puntet de nervi per revisar la nostra forma personal de participar en l'activitat social i política: com a ciutadans generant opinió constructiva, participant des del nostre dia a dia, informant-nos bé, fent preguntes encertades. I els polítics modificant la forma de relacionar-se amb la gent, evitant actituds paternalistes i fent molta més pedagogia.
La responsabilitat en l'ús de les xarxes socials.
Cal responsabilitat per part de tothom i la responsabilitat es mostra:
- pensant el que es diu.
- Amb la cara descoberta i mai sota l'anonimat.
- Facilitant el debat amb qui defensa idees diferents i fins hi tot contràries.
- Contrastant les fonts.
- Participant amb una clara intenció constructiva.
Internet és un mitjà molt complex, l'hem de comprendre en conjunt.
I hem de saber-lo utilitzar per a una construcció efectiva i útil. La immediatesa que ens proporciona Internet s'ha de fer servir per facilitar la difusió, per establir un diàleg asincrònic però àgil. Però la reflexió, l'anàlisi i la cerca de solucions són tasques que es couen a poc a poc i necessiten el seu temps.
Internet ens deixa a les mans altres avantatges que ens ajuden a la reflexió, a l'anàlisi i a la cerca de solucions: la indexació de continguts, l'encadenament a través dels enllaços, l'acció de compartir i afegir-hi alguna reflexió... ens ajuda a la revisió i a la reconstrucció d'opinions i propostes compartides.
Sobretot actitud.
A Internet és tan important què s'hi fa com perquè s'hi fa i com es fa. La participació dels polítics a la Xarxa és qüestió d'actitud. Calcar a Facebook, a Twitter o al Youtube les dinàmiques tradicionals de relació amb el ciutadans no funciona.
Existeixen precedents que poden ajudar a fer el pas.
Ja fa deu anys que es va redactar el Manifest Cluetrain, on s'avisava a les grans corporacions que havien de revisar la seva forma de fer negocis. Els que ens movem per la Xarxa hem vist com la base ideològica d'aquest manifest ha tingut efectes reals. Per això estaria bé que algú s'atrevís a fer el manifest cluetrain de la política 2.0, ajudaria a encaminar una nova forma de fer política.
M'atreveixo a proposar un dels punts:
Si els vots són el teu objectiu no ens entendrem mai. Fes, crea, proposa, participa. Aboca tota la teva energia en ser un bon gestor i els vots seran el teu premi.
Què és important i què és notícia.
A Internet la rellevància dels continguts està en bona part en mans dels usuaris. Els polítics poden difondre a través de les xarxes socials les tasques que els mitjans de comunicació no consideren interessants, i els usuaris de la xarxa, a través de l'enllaç i de compartir-ho, ho poden convertir en rellevant.
La política 2.0 no encaixa amb l'actual relació entre la Xarxa i les decisions polítiques.
Avui els internautes viuen com una agressió greu la forma en què el govern legisla l'ús de la Xarxa. És prioritari que els polítics entenguin la Xarxa i la visquin de forma personal. La Xarxa forma part de la realitat i el desconeixement que els polítics en tenen és greu.
No hi ha analògic i virtual.
El món només és un, les persones som les mateixes i la interacció entre nosaltres és la mateixa. La Xarxa facilita, agilitza, accelera... però cadascú som un única persona: a la Xarxa i al carrer de casa. Per tant, de política també només n'hi pot haver una. Si política 2.0 respon a una opció d'evolucionar, de revisar la forma de fer gestió i la forma de com fer aquesta gestió, endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada