4 coses que he après avui llegint 5 twits

1. Les xarxes socials actives de camarades són molt importants per tirar endavant un projecte a la Xarxa. 

Hi ha gent que ha aconseguit una xarxa d'amics que habitualment es deixen comentaris als blogs d'uns i d'altres. Que a través de Twitter feliciten, recomanem i simplement comenten les petites feinetes dels seus amics. 

Són xarxes de col·legues actius que fan una feina molt important i contagien l'interès pels projectes "amics" .

2. Les festes d'inauguració, d'aniversari, de presentació són molt importants.

Perquè, com a mínim,  nodreixen i conserven aquesta Xarxa de camarades, que després difon les bondats dels projectes amics.

3. La petita emoció ben dosificada i amb mesura provoca reaccions eficients.

Per explicar-me amb un exemple, descric una cadena de fets:

1. "A" et fa un comentari al teu blog. 
   
2. Tu dius a Twiter: "A" m'ha deixat un comentari al blog que m'ha esborronat.
3. "Z" llegeix el teu twit i amb curiositat entra al blog a veure que hi ha escit "A"
4. "Z" ja es dins del teu blog, ja saps on ets, què fas i si té una estona llegirà els últims post. Amb sort es subcriurà per RSS.
5. Objectiu aconseguit: una altre persona pendent de la teva feina. Cost econòmic 0€.

4. Cal ser valent i marcar objectius a llarg termini.

Sovint els projectes no tenen resultat fins després de molts mesos, o d'anys. En aquestos casos cal ser conscient de la llunyania de l'objectiu, no perdre'l mai de vista i , si cal, anar fent les passes poc a poc, però amb l'objectiu sempre al cap.

I tot això ho he après llegint 4 comentaris de Twitter, un sistema fantàstic perquè la gent espavilada et doni bones lliçons amb només 140 caràcters.

I encara hi ha qui diu que Twitter és una joguina...

Dia de reflexió

No viuré prou per conèixer tot allò que m'interessa, ja fa temps que ho sé això. He fet càlculs i de moment necessitaria viure 6 o 7 cops més i compto que quan més visqués més necessitaria saber i més temps voldria viure.

Bé, les coses són com són en aquest assumpte, no tinc més opció que triar en què inverteixo el meu temps, en quin camp de coneixement hi aboco energies. Però he deixat a mitges tantes coses! La fotografia! Quin greu em sap haver deixat de fer fotos!

A la Xarxa se'm repeteix el problema: no dono l'abast per descobrir i conèixer tot allò que hi surt i que m'interessa. O hi entro ràpidament, faig una ullada i em quedo amb un coneixement superficial de les coses, o en trio una, me la faig meva, hi dedico energies i mentrestant, indiferent, deixo que em passin pel davant centenars de nous recursos i noves formes de treballar.

Certament és un assumpte que encara he de resoldre, sóc capritxosa, no m'agrada triar i ho vull tot. Sóc una malcriada!

La il·lustració és de Sergi blog de Flickr

Formulació eficient d'objectius

Ja fa temps, en un curs de treball en equip, em van parlar de com formular objectius per a aconseguir-los.

La persona que ens en va parlar deia que quan un objectiu es formula correctament és gairebé impossible no aconseguir-lo. No sé si això és del tot cert, però sé que les recomanacions que ens van donar són força interessants, les he utilitzat moltes vegades, i fa anys que vaig perdent el paper on les tinc apuntades i de tant en tant ho remeno tot per a tornar-lo a recuperar.

Així que amb un intent de fixar la tècnica per a fer una formulació eficient d'objectius, i no perdre-la més, l'apunto al bloc. Ah! La proposta està basada en la PNL.

1. Quan formulis un objectiu fes-ho sempre amb una sentència afirmativa. Per exemple "deixaré de fumar", millor que "no fumaré més".

2. Proposa't objectius que realment valgui la pena aconseguir, que t'ajudi a millorar, canviar, arribar a fites que realment t'interessen.

3. El teu objectiu ha de tenir una dimensió suficientment motivadora, han de ser prou ambiciosos però també prou assequibles.

4. Assegura't que tens en compte la teva realitat personal i el teu entorn per aconseguir-ho. Per exemple, al 35 anys no val la pena proposar-se ser atleta professional si no has fet mai exercici.

5. Cal que l'objectiu el puguis complir per tu mateix/a, ha d'estar al teu abast, per tant, no et proposis aconseguir la pau mundial, però proposa't si vols ser amable amb els teus veïns.

6. Marca't uns terminis clars i adequats per la dimensió de l'objectiu, has de saber quan t'aturaràs per veure si has acomplert la teva fita: tres dies és massa si t'has proposat endreçar la pica dels plats bruts i una setmana és massa poc per aprendre una nova llengua.

7. Defineix els indicadors que et permetran adonar-te que has aconseguit l'objectiu que et vas proposar i assegura't que els indicadors són clars, reals, mesurables.

La fotografia de l'avistador és de ganessas, a Flickr.

Faig el que recomano

Tinc uns apunts que no vull perdre. Són una recull ràpid de quatre idees pensades per promoure entre els agrònoms l'ús actiu del seu portal.

Penjo aquí els apunts. No els vull perdre i els vull tenir a mà en qualsevol moment.

******

A La xarxa, deixa un rastre professional!

Els gran desenvolupament que s'ha generat a Internet i l'aparició d'aplicacions i de serveis 2.0 ofereixen una gran oportunitat per a sembrar la base d'un possible reconeixement professional. La participació en comunitats d'Internet són molt positives i beneficioses per a les persones que tenen un bon perfil professional i interès per a donar-lo a conèixer.

Participar i contribuir a crear coneixement és una fórmula que aporta un gran benefici personal, alhora que dóna també benefici a la col·lectivitat en la qual es col·labora.

Internet esdevé un espai on professionals, empreses, departaments de RRHH, cada cop més cerquen informació de persones amb qui ha d'establir algun tipus de relació professional, per tant tenir un perfil professional a la xarxa és beneficiós.

Permet mostrar amb força el valor personal i professional, molt més que en una sola trobada de treball o en una entrevista.

Integra activitat professional amb la de difusió i de col·laboració, perquè l'èxit d'una bona projecció a la xarxa està en mostrar el fruit de l'autèntica activitat professional, en oferir en obert aquells productes de comunicació que s'han generat durant la feina.

No tinc temps, fórmules per trobar-lo.

1. substituir una tasca per una altra, correus electrònics específics i llargs, per comentaris en obert al bloc o en un espai de relació.

2. Mètode dels japonesos, les petites coses són valuoses, només cal saber donar-los la importància que es mereixen, no més. Escriure un llibre monotemàtic sobre un tema d'investigació és llarg, difícil complex i porta molt de temps, compartir les pròpies reflexions, i els apunts amb els quals pots acabar escrivint un llibre no en porta tant de temps, només es tracta d'adonar-se del positiu que és, de com les persones trobem, identifiquem i valorem els continguts que es generen a la xarxa.

Quin tipus de projecció es bona.

1. participar i intervenir en comunitats professionals i en espais dirigits a una comunitat professional. És el cas del web dels agrònoms, hi ha diferents recursos que demanen i permeten la participació dels col·legiats i on petites coses donen fruit, què:

• oferir-se per redactar un article de portada.
• Oferir-se per explicar el propi perfil professionals
• intervenir en un grup de treball
• participar en una monografia
• Publicar un lot de fotos que documentin un tema d'investigació
• Informar de l'agenda pública: conferències, presentacions de productes, xerrades, demostracions...

Una parada molt llarga

Entro al bloc després de gairebé tres mesos! això si que és dedicació!!

De fet l'havia oblidat, comptava tancar-lo i canalitzar les meves energies cap al bloc d'Enraona, però em sap greu, a més hi ha coses que tinc ganes de penjar i que no acaben d'encaixar al nostre bloc d'empresa.

Quins pebrots!! ara resulta que he d'omplir dos blocs!

Avui m'he trobat en Marc al tren, feia anys que no ens vèiem i li he fotut un rotllo sobre la web 2.0 que deu haver quedat estès... pobre. A banda d'això m'ha fet recordar el bloc d'Okatai, el vaig obrir per aprendre i per recollir la meva experiència d'immigrant digital. Com que encara estic en procés d'adaptació al nou món crec que encara té sentit i de tant en tant hi penjaré els meus apunts.

Perquè té sentit compatir a la xarxa?

Doncs perquè ningú et contracta pel que ja has fet, sinó pel que faràs. Compatir vol dir ensenyar el que has estat capaç de fer com a mostra d'allò que ets capaç d'arribar a fer.

Perquè compartir vol dir oferir matèria primera perquè els altres enllacin, construeixin i desenvolupen projectes que no haurien arribat a desenvolupar mai si tu no hagués compatit allò que tu tens.

I el més important: perquè compartint et trobaràs en una interacció que t'ajudarà a desenvolupar idees i projectes que no hauries fet mai sol/a.

Quatre apunts per explicar la web 2.0 als 1.0

Per què té sentit arribar a ser un 2.0?
Perquè a la xarxa et troba qui et busca, ser un 2.0 és facilitar aquella cerca a qui et necessiti. Si inverteixes temps i diners per donar a conèixer la teva empresa, els teus projectes, les teves propostes, ¿no val la pena fer servir els recursos de la xarxa? Són gratuïts, al teu abast, fàcils d'usar...

Per les possibilitats i el potencial del mitjà, perquè és ràpid, efectiu, a l'abast, perquè és impressionant el resultat que se n'obté a canvi de l'esforç que es demana: perquè s'intercanvia atenció per temps, i si ets un 1.0 una part important de la teva feina consisteix en parar atenció i a més tens molt poc temps. Llavors, no veus que la filosofia 2.0 està feta a la teva mida?

Perquè no cal fer grans dissertacions, ni descobrir cap nova teoria. Perquè qualsevol petita idea pot ser de valorar per una minoria que busca allò que tu tens, sinó recorda la senyora del braç de gitano.

Perquè tot el que has après ho has après escrivint i llegint. Així que si reculls quatre idees, les escrius i les comparteixes, com a mínim et servirà per posar odre a allò que penses, a recollir-ho per a tu i a poder-ho rellegir més endavant, i això no és poc!