Voler, poder i bigotis

Diuen que voler és poder i en el món de l'emprenedoria aquesta frase és de les més sentides. Ara bé, un dia t'adones que aquest acte voluntari de "voler" és realment complex i s'ha aprendre.

"Voler és poder" no és màgia. Gianni Rodari parlava d'un home que va desitjar amb tanta insistència tenir uns bigotis ben llargs que li van crèixer tant que tot el barri hi estenia la roba. 

En l'acte d'emprendre la tècnica Gianni Rodari no serveix. Voler vol dir:

• Arrenglerar els teus objectius i les teves accions.
  
• Creure en allò que fas, sense fisures.
• arromangar-te

Objectius, accions, autoconfiança, fisures... uix! I res més? 

Et sembla poc?

4 coses que he après avui llegint 5 twits

1. Les xarxes socials actives de camarades són molt importants per tirar endavant un projecte a la Xarxa. 

Hi ha gent que ha aconseguit una xarxa d'amics que habitualment es deixen comentaris als blogs d'uns i d'altres. Que a través de Twitter feliciten, recomanem i simplement comenten les petites feinetes dels seus amics. 

Són xarxes de col·legues actius que fan una feina molt important i contagien l'interès pels projectes "amics" .

2. Les festes d'inauguració, d'aniversari, de presentació són molt importants.

Perquè, com a mínim,  nodreixen i conserven aquesta Xarxa de camarades, que després difon les bondats dels projectes amics.

3. La petita emoció ben dosificada i amb mesura provoca reaccions eficients.

Per explicar-me amb un exemple, descric una cadena de fets:

1. "A" et fa un comentari al teu blog. 
   
2. Tu dius a Twiter: "A" m'ha deixat un comentari al blog que m'ha esborronat.
3. "Z" llegeix el teu twit i amb curiositat entra al blog a veure que hi ha escit "A"
4. "Z" ja es dins del teu blog, ja saps on ets, què fas i si té una estona llegirà els últims post. Amb sort es subcriurà per RSS.
5. Objectiu aconseguit: una altre persona pendent de la teva feina. Cost econòmic 0€.

4. Cal ser valent i marcar objectius a llarg termini.

Sovint els projectes no tenen resultat fins després de molts mesos, o d'anys. En aquestos casos cal ser conscient de la llunyania de l'objectiu, no perdre'l mai de vista i , si cal, anar fent les passes poc a poc, però amb l'objectiu sempre al cap.

I tot això ho he après llegint 4 comentaris de Twitter, un sistema fantàstic perquè la gent espavilada et doni bones lliçons amb només 140 caràcters.

I encara hi ha qui diu que Twitter és una joguina...

Un paquet o un munt de bocins?

D'aquí uns minuts en trobaré en un dels problemes crítics: com portar endavant, amb ordre i amb final feliç una sèrie de tasques diferents.

• Hem pensat i llistat diferents accions per a dur a terme un pla comercials.
  
• Cada acció té un objectiu per acomplir.
  
• Cada acció requereix de diferents tasques, algunes de llarga durada i d'altres de ben petites. 
  
• Cal que les encadeni totes però he de centrar la meva atenció en cada una d'elles!
  

Normalment separava cada grup de tasques i les afrontava una a una, però sovint la feina s'allargava massa i moltes morien dins l'agenda, solapades entre altres 30.000 anotacions més. Així que miraré de trobar una altre fòrmula:

Puc provar:

a) Mantenir tot el paquet accions unides.

b) Començar fent un full de treball, control d'accions i sèriació de tasques.

c) Redactar un sol document (format informe per liurar) explicant les característiques i definicions de cada una de les tasques.

Si partir no funciona mantenim-ho unit!