dimarts, 14 d’abril del 2009

Tornem a enfilar-nos

Tinc sort perquè treballo en allò que he triat, m'agrada la feina i no em fa gens de mandra tornar-hi, però si puc acabo les vacances caminat: m'ajuda a activar-me i em prepara per tornar a treballar.

Pujar a la Mola de Colldejou és la millor de les activitats prelaborals, precisament la Mola, perquè per les seves característiques em predisposa a la feina:
  • És una muntanyeta assequible, amb una hora llarga s'hi arriba.
  • A mesura que t'hi enfiles et sembla que ja hi arribes, però en 7, 8 i 9 ocasions, aquesta és una falsa sensació. Després d'un fals cim comença una nova pujada que et porta a un altre nou fals cim.
  • Arribes dalt quan menys t'ho esperes, sense sorpreses, de forma gairebé espontània.
  • Té una fantàstica visual de 360 º, has de triar cap a on vols mirar, perquè és gairebé impossible abastar-ne tot el paisatge.
  • T'hi trobes alguna sorpresa. Ahir hi brollava aigua a l'estil Pirinenc.
I sobretot, cada matí, quan surto a fer el primer tomb amb la Piga em trobo la Mola de Colldejou de cara, des de baix, i dic "Hola Mola! Mira Piga, naltrus ahir vam ser allà dalt, Quan hi tornarem?".