divendres, 25 de maig del 2007

Primera errada: bona senyal!

Ja fa dies que vaig donar d'alta aquest bloc i ja he començat equivocant-me. He oblidat el motiu pel qual l'havia donat d'alta. Cal recapitular.

Okatai ha d'aprendre a moure's pel món 2.0, ha de trencar amb alguns hàbits i ha de començar a pensar d'una altra manera, cal fer una llista:

1. Sóc al mig de la Rambla, jo i trenta mil més.
Aquest bloc el faig per a mi, per aprendre a moure'm com una nativa 2.0, així que s'ha de convertir amb el meu bloc de notes, tot el que em resulti interessant s'ha de convertir en una entrada.

La meva ment 1.0, o més aviat 0.0, m'ha fet creure que només es poden escriure coses realment importants, a ser possible trascendentals, sobretot si les publico a Internet i hi ha el risc que algú les llegeixi.

Errada!! així no anem bé! Per una banda és superdifícil escriure coses importants i trascendentals, si espero que arribi aquesta gran idea em moriré sense haver escrit una sola paraula al bloc. El bloc ha de ser una forma d'aprendre, d'ordenar les meves idees i d'enllaçar tot un cúmul de conceptes dels que compto treure-hi el màxim partit.

Per altra banda he de recordar on sóc: sóc a Internet, sembla a ser al mig de la Rambla el dia de Sant Jordi, milions de persones fent, escrivint i movent-se, milions de persones explicant coses realment interessants, la possibilitat que algú (algú més a part de l'Antoni) es llegeixi aquesta parrafada és baixíssima, per tant, m'he de deixar d'històries i posar-me a treballar.


2. l'horari del bloc és de 0h a 24h.
No he d'esperar que sigui l'hora de plegar per escriure al bloc. El bloc no és una diversió, és una forma d'ordenar, sintetitzar i recapitular. En comptes de fer els apunts a la llibreta els puc fer al bloc.

3. El punt 2 no és cert.
El bloc l'he d'omplir quan vulgui, si durant uns dies no hi escric res no passa res, ara bé l'he de saber integrar en la meva dinàmica general, de feina i de lleure.

4. Quan ja està ja està. Com ara, em puc passar 10 minuts pensat quina foto penjo per acompanyar el text i com acabo o simplement puc acabar, així que acabo.