Ordre i desordre.

L'escriptori de l'odinador i la meva taula de treball són representacions físiques del meu ordre mental: si em bullen 30.000 coses pel cap l'escriptori està carregat d'arxius fora d'ordre, i a les safates de la taula s'acumlen un munt de papers.

Busco de fa temps una fórmula simple d'organitzar-me les idees i de poder-hi dedicar una estona de reflexió una a una. Encara no he trobat la fórmula ideal, he provat un munt de sistemes, aplicacions web i tècniques més rudimentàries (llibretes d'apunts, llençols de paper enormes que penjo per les parets, esquemes gràfics, adaptació del teball per racons...) i després d'uns dies el sistema em falla.

Què pot fallar?

1. que intento identificar i ordenar les meves idees com si fossin elements tancats i acotats, quan realment només són un núvol de pensaments sense forma.
2. Que em preocupo més per l'ordre inicial que per problema que han de resoldre.
3. Que faig llistes tant llargues que abans d'acabar-les les he de tornar a construir (són llistes d'idees i de conceptes sense cos, són com un núvol que va canviant de forma ràpidament).

Canvio el sistema: aquesta setmana ho provo de nou.
Les idees sense construir canvien, però els problemes sense solucionar es mantenen, així que provaré de llistar problemes i invertiré les meves energies en trobar una fórmula per resoldre'ls.

Ja sé que em trobaré una dificultat.
He de saber acotar bé el temps i la dedicació per resoldre cada problema: prou llarg perquè es resolgui, prou curt per fer-lo efectiu, trobar un resultat ràpid i no oblidar-me'n.

He de saber viure amb tranquil·litat la multitasca. [tema pendent per resoldre]
1000 temes, 1000 disciplines i totes importants. A Enraona només som 2 per tirar-les endavant, sé que m'he de fer càrrec de diferents àmbits i en tots he de trobar una fórmula efectiva. Aquest és un problema important, però el deixo pendent, si no l'he sabut arreglar fins ara ja el resoldre més endavant. En el fons potser només és una sensació, perquè Enraona ja fa temps que tira...