La justicia divina

Avui m'ha trucat la MLZ. L'empresa on treballava ha plegat i està a l'atur. Ara bé, està encantada de la vida "Em mereixo un descans, sí senyor! Fa massa temps que estic atabalada sense saber trobar-me a mi mateixa i Déu m'ha donat un premi". Com que la MLZ és molt creient està convençuda que Déu ha intercedit per concedir-li uns quants mesos de vacances pagades. És clar, Déu no es mou per xavalla, així que el seu subsidi d'atur sobrepassa uns quants cops el sou mínim interprofessional.

Fa uns dies em va caure a les mans la revista interna d'una gran empresa. La revista és un combinat de dades sobre els últims èxits de la corporació i algun petit article dels seus directius. Em va sobtar el final de l'editorial, que acabava dient: "Finalmente, sólo querría expresaros los mejores deseos de cara al futuro, aunque en el mundo empresarial, como en la vida, todo el mundo tiene lo que se merece".

No sé si aquest és un cas de justícia divina o pagana, però segueix la filosofia de la MLZ i és un exemple més de realitat justiciera.

Però com va realment aquesta justícia absoluta? hi ha les instruccions en algun lloc? És com una loteria o realment segueix un codi establert? Què vol dir això? que els que ho passen malament s'ho mereixen? O és més simple? Potser és que Skinner és el nostre heroi i el càstig-premi ens reconforta, sempre i quan les coses ens vagin bé i la justícia absoluta només tingui dues variables:

a) les coses em vam bé: és just, m'ho mereixo. És clar què si! i els altres que es fotin!
b) les coses no em van gens bé: no és just. Què he fet per merèixer-me viure així? Qui s'està quedant la meva part?

la foto és de dsevilla a Flickr